///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
hamlet machine - [H] works Moreno Bernardi
La casa está vacía, sin muebles, solo luz y paredes. La casa es un castillo a cuyas bóvedas no llega la luz, el suelo cubierto de arena es fresco, silencioso, aísla del ruido, de las vibraciones. La casa es un edificio medieval, un edificio que aloja carnicería, carbonera, cocina, hospital, biblioteca, comedor, todos llegan allí despacio buscando alojamiento, quizá tu enfermedad se agrave entre esas paredes, quizá te quedes allí atrapado, convaleciente de esa enfermedad sin cura que tu y yo conocemos, pero la mayoría de las veces estas sano, entras y sales con la misma salud.
///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
pensamiento, el de Moreno Bernardi [Juan Marea], estreno de [H] works de Moreno Bernardi
Pensamiento el de Moreno Bernardi abriendo el fuego de sus “(H) Works” en la Biblioteca de Catalunya con un solo de danza contemporánea (“7 dances for H.”) en el que un Hamlet atrapado por un mecanicismo coreográfico extenuante no puede liberarse del compás de una voz cuasidemiurga que invoca el dilema existencial de tan atormentado personaje. Y la agitación de su torturado cuerpo parece que en cualquier momento le vaya a destruir a la vez que la actitud de lucha constante evidencian una dicotomía fascinantemente terrenal. Después llegó “RadioHamlet” en el que Bernardi prende fuego a un público extenuado con una lectura dramatizada o conjunción de voces de él mismo, ahora solista de atronadora voz, y su coro (integrado de forma extraordinaria por Jaume Madaula, Ilona Muñoz y Mònica Portillo), que viaja de lo tribal al grito desgarrador convirtiéndose en orquesta vocal por arte y talento de la batuta de Moreno. Este sorprende con la estridencia de su recitado; impresiona con la versatilidad de su voz; y conmociona con su portentosa cadencia. Y Hamlet obtiene inevitablemente una expresividad superlativa.
Micrófonos ardientes
extracto de
X Festival Sakespeare: Poco ruido y excelsa noces - Jaun Marea
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
[H] works [Anna Maruny], Moreno Bernardi al Festival Shakespeare
Bernardi captiva als espectadors de la Biblioteca de Catalunya amb una interessant i estripada proposta de ‘La tragèdia de Hamlet, Príncep de Dinamarca’ de William Shakespeare. Un projecte que porta cap al més enllà d’allò imaginable. Combina en dues parts el cos i la veu. Sis idiomes harmonitzen musicalment el text. Són els treballs de Hamlet al Festival Shakespeare de Barcelona: [H]Works.
El festival, que ressorgeix amb la Xa edició –la última va ser el 2010¬– va a càrrec de Montse Vellvehí, Sandra Monclús, Oriol Broggi i Julio Manrique. Presenta un cartell que funciona segurament pel fet de ser Shakespeares que desperten nous ambients sens dubte, i que lahora pertanyen a la contemporeneïtat encara que van ser escrits AL S.XVI.
Al meravellós espai, seu de La Perla 29, es veu durant uns trenta minuts una plataforma molt fina on hi preval el moviment, la dansa; uns trenta minuts més, seguits i amb els peus nuus sobre la terra, tres actors i el director italià fan predominar la veu, la vibració.
Moreno Bernardi presenta ‘7 DANCES FOR H.’ com a solista, on desenvolupa les línies dels braços en l’espai de forma extrema i molt poètica. L’acompanya una música encantadora de Benet Casablancas i una veu britànica en off tot recitant fragments claus de l’obra en qüestió, que estan certament encadenats l’un amb l’altre a través de la proposta de Casablancas. En aquest cas, la veu, el so, fa funcionar el cos. A ‘RADIOHAMLET’ és el cas invertit, el beat corporal engega la veu i la musicalitat d’aquesta. En aquesta prodigiosa creació hi són partícips Jaume Madaula, Ilona Muñoz i Mònica Portillo.
‘7 DANCES FOR H.’ plasma en tercer pla una tela amb un lloc de blaus, tons groguencs i llibertat excessiva; en segon pla dues ombres que formen part de la presència escènica junt amb el coreògraf i ballarí; en primer pla, la senzillesa de la creació, donada per l’absència de formalismes i estètiques imposades, la qual realça la plenitud i pes d’aquest buit. Ocupa el tot –no només de la plataforma, sinó també de la biblioteca– sense haver de recórrer útil o inútilment l’espai. Gràcies a la poètica tan pura, s’hi pot veure la persona i l’artista, el músic i la persona que parla en off, s’hi pot veure una de les moltes grans ànimes de Shakespeare.
Després d’uns primers aplaudiments entra un cor de tres rítmic a base del vers shakespearià. Impacte en el moment d’escoltar el que poden arribar a crear a veus de diferents timbres, tonalitats, canterelles, intensitat i aires. Redescobreix el text en el lloc per on ha estat fet: el teatre. És un joc que pot no ubicar a la majoria, però es surt extasiat del control sobre el text, veu, idiomes i escolta que tenen els quatre intèrprets (Bernardi, Madaula, Muñoz i Portillo).Són una sèrie de treballs on s’hi crea una expectativa d’espera, de canvi, de nous inputs i resulta ser que durant trenta minuts el que es fa més interessant és la intensitat a la que s’arriba. La combinació d’ambdós treballs hauria estat espectacular perquè la feina ja feta és impecable.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Moreno Bernardi - una lliçó de cos i una altra de paraula [J.A. Aguado], estreno de [H] works
MORENO Bernardi és professor de l'institut del teatre a la seva seu a Terrassa i a Barcelona, és un d ’aquells mestres que fan que els seus alumnes adorin la seva assignatura. Són legió els actors que es van decantar pel moviment i el cos que el ten en com a model o arquetip, em consta de molt bona tinta. Però el seu treball admirable i implacable no se circumscriu a l’espai de l’aula, sinó que es projecta en ocasions contades com va passar aquest cap de setmana a la Biblioteca de Catalunya, on vam poder assistir a un a lliçó dividida en dues part: una de cos i una altra de paraula. No abunden entre els nostres millors professors els que s'atreveixen a enfrontar tan obertament a un espai buit.
Nascut a Verona el 16 de març de 1971, Moreno Bernardi és coreògraf i director, pedagog, investigador i intèrpret. En dansa destaca per la seva tècnica, l’expressivitat del moviment i un abstractisme corporal emotivament visible per la fusió entre tradició europea i pensament oriental. Les seves obres i pensament form en part de la disciplina i del’autoexigència. Són molts els reconeixements que ha tingut el més im portant el dels seus deixebles. Després d’anys de gira amb el Piccolo Teatro di Milano Teatre d'Europa Giorgio Strehler, comença la seva activitat com a artista independent, que molt aviat el porta a ser contractat com a mestre i autor free-lance. Després d'una etapa condicionada per l’expressionisme alemany i la seva formació teatral, es dedica a aprofundir els estudis tècnics del moviment i el llenguatge abstracte de la dansa com a art primària dels llenguatges corporals. Acompanya l’activitat artística amb els estudis de psicologia budista i l’interès per la psicologia humanista i les arts numèriques.
L’espectacle "[H] Works" es va dividir en dues parts: “7 dances for H ”, un sol de dansa, amb música de Benet Casablancas, on Moreno Bernardi ho dóna tot, més enllà de la tècnica i la perfecció en el moviment, Moreno sap estar a l’altura de la seva formidable idea de base, i “RadioHamlet”, una composició sonora de veus d ’actors en diferents idiomes, la figura de Moreno és esdevenir en aquest moment director d’una orquestra de tres veus, una de masculina i dues de femenines. Es tracta de Jaume Madaula, liona Muñoz i Mónica Portillo. Un text a quatre veus original, palpitant, sovint sorprenent, una obra que esdevé una lliçó total. Cos i paraula que units ens recorda que la paraula és acció. Llàstima que l’espectador de la primera part de l'espectacle estigués massa lluny de l’escenari, el cos el vam veure des de la llunyania, la veu ens va arribar a través de la tècnica d ’una veu que es fa plàstica en una sinestèsi a que els sentits transforma i passa de ser del sentit de l'oïda a la vista i a l’inrevés, en un joc que només el domini de la tècnica permet a un m estre que hauríem de veure am bprojectes molt més grans sobre els escenaris, per exemple del Mercat de les Flors.
A la Bibliotecade Catalunya vam poder assistir a una lliçó de cos i una altra de paraula.